tinta blava

27 Març 2011 § Deixa un comentari

Ja t’ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les antenes pesen. Els colors, al cap i a la fi, es fan feixucs. El taronja és obsolet, el vermell fa nafra, l’ocre encega. Quin és el color definitiu? El color del gregal? El de l’absència? Aquest color transparent que et recull la pell i et fa l’ànima un bolic. I s’enfonya ben dins el novembre, dins l’escarabat, dins el centre vital que és paral·lel i pla. Ultrasònic. Telefònic. Simfònic. I la gargamella, profundament silenciosa, remou les cordes vocals amb indiferència. Ja no m’importa, al cap i a la fi, recollir les vocals i entendre-les al sol de ponent, al poble on es varen perdre les sabates i els concerts. De fet, no importa res. M’agraden les papallones de tinta blava. I ara vull anar amb els cordons desfets.

Where Am I?

You are currently browsing entries tagged with colors at Metamorfosi de colors.