Sempre que el blanc es fa invasiu…
27 Març 2011 § Deixa un comentari
a les 3:24 am
Parlaria de nassos. Diria: malucs de còmic, espontaneïtat nafrada per etilisme pseudonerviós. Ballaria danses de bollywood cada matí després de berenar. Faria fotos amb aclucades d’ulls. Me’n recordaria de totes i cada una de les coses que dic i em fan gràcia, sense saber-ne l’idioma en què les pens. I quan tot fos un espai negre de tinta de calamar, et transformaria en pop.