me against (ti)me again

20 Octubre 2012 § 3 comentaris

de forats, que s’omplen de ciment.
de volcans, que entren en erupció.
de temps que desapareixen,
gota a gota, invertebradament.

Anuncis

de tant en tant II

15 Octubre 2012 § Deixa un comentari

i dels creadors del “de tant en tant“: com evitar-te en malsons.
no he estat en un centre de salut mental.
no vaig pel carrer en pijama.
no m’importa si els cabells són llargs o curts.
no m’he despertat abans d’hora per deixar de somniar.
no he pensat en tot aquesta maledicció que em persegueix, perquè castor i pòl·lux, ens vigilen.

no menteixo, malsomnio.

de tant en tant

14 Octubre 2012 § 6 comentaris

quina ràbia no recordar-me’n del que anava a escriure.
quina sort no recordar-me’n del que anava a escriure’t.

els sinònims-antònims poden ser amics. de tant en tant.

punxes

8 Octubre 2012 § Deixa un comentari

punxes, espases, matxets, llances, falç.
totes es giren, quan em veuen.
totes em fan por. rodones, quadrades, triangulars.
totes em fan mal quan hi ha soroll.

la revolució

4 Octubre 2012 § Deixa un comentari

quan tenia 17 anys vaig descobrir la tracy chapman i el seu talking about a revolution. llavors passejava en jambo per davant la mar i fumava d’amagat fent-me la interessant davant un cambrer de qui ni recordo la cara. però aquella cançó em perseguia, era un presagi, una onada que tornava cada estiu, quan caminava pel passeig. aquella revolució torna avui, quan de manera revolucionària, celebram que en tenim una.

una, i molt gran.

la nostra revolució és la d’haver nascut germans i estar junts. la nostra revolució són les proeses que imaginàvem a la dutxa, amb una guitarra de fusta pintada de vermell i blanc o amb les confessions amb un pot de colònia que una estrangera t’havia donat com a prova d’aquell amor fugaç d’estiu. els amors hi són i vénen i se’n van, i ens mouen, però aquesta revolució que vàrem començar amb un mateix fil umbilical, no té aturall, germà meu.

Fragilitat

3 Octubre 2012 § Deixa un comentari

Ha passat una setmana i encara no he aconseguit donar forma aquesta fragilitat. De vegades té forma de despertar, d’altres de melodia de mòbil, també d’imatges de Gualba, de na kuka adormida damunt les seves cames, de kubala moreno manchon, quan sona el mòbil i es veu la imatge de la filla. De vegades no té forma i da igual, ploro igual, de la mateixa manera que a l’estiu suava quan feia calor. La fragilitat no té forma, però la seva ombra m’esquerda els llavis.

economia submarina

14 Setembre 2012 § Deixa un comentari

Revisitar Martin (Hache) un divendres, postvacacional, d’humor gàstric, antipseudopaternal, filioterapeuta i tetífol, pot comportar conseqüències dràstiques per la ment del consumidor. Podria escriure una novel.la de quatre-centes pàgines, però amb una dotzena de ratlles (de quadern) ho tenc resolt. Vet aquí el gran poder de quedar-se ampla i sobrar-ne aire.

20120915-012624.jpg