punxes

8 Octubre 2012 § Deixa un comentari

punxes, espases, matxets, llances, falç.
totes es giren, quan em veuen.
totes em fan por. rodones, quadrades, triangulars.
totes em fan mal quan hi ha soroll.

la revolució

4 Octubre 2012 § Deixa un comentari

quan tenia 17 anys vaig descobrir la tracy chapman i el seu talking about a revolution. llavors passejava en jambo per davant la mar i fumava d’amagat fent-me la interessant davant un cambrer de qui ni recordo la cara. però aquella cançó em perseguia, era un presagi, una onada que tornava cada estiu, quan caminava pel passeig. aquella revolució torna avui, quan de manera revolucionària, celebram que en tenim una.

una, i molt gran.

la nostra revolució és la d’haver nascut germans i estar junts. la nostra revolució són les proeses que imaginàvem a la dutxa, amb una guitarra de fusta pintada de vermell i blanc o amb les confessions amb un pot de colònia que una estrangera t’havia donat com a prova d’aquell amor fugaç d’estiu. els amors hi són i vénen i se’n van, i ens mouen, però aquesta revolució que vàrem començar amb un mateix fil umbilical, no té aturall, germà meu.

Fragilitat

3 Octubre 2012 § Deixa un comentari

Ha passat una setmana i encara no he aconseguit donar forma aquesta fragilitat. De vegades té forma de despertar, d’altres de melodia de mòbil, també d’imatges de Gualba, de na kuka adormida damunt les seves cames, de kubala moreno manchon, quan sona el mòbil i es veu la imatge de la filla. De vegades no té forma i da igual, ploro igual, de la mateixa manera que a l’estiu suava quan feia calor. La fragilitat no té forma, però la seva ombra m’esquerda els llavis.

economia submarina

14 Setembre 2012 § Deixa un comentari

Revisitar Martin (Hache) un divendres, postvacacional, d’humor gàstric, antipseudopaternal, filioterapeuta i tetífol, pot comportar conseqüències dràstiques per la ment del consumidor. Podria escriure una novel.la de quatre-centes pàgines, però amb una dotzena de ratlles (de quadern) ho tenc resolt. Vet aquí el gran poder de quedar-se ampla i sobrar-ne aire.

20120915-012624.jpg

reobrir

6 Setembre 2012 § 2 comentaris

reobrir el llibre per la pàgina dels deseclipsis. veure la lluna fent ballar els cossos a l’altra costat de la via del tren. una nit qualsevol de març. reobrir aquella porta que tenia un disc del qual no t’enamoraràs a la guantera, les ensaïmades, els dits, el número tres, el vermell. reobrir tots aquells mots engabiats. deixar-los volar. deixar-los lliure. sense mal. per fi.

oracle

28 Agost 2012 § Deixa un comentari

Deletrejar finals, pronunciar fonemes anèmics, treure gotelé, endreçar sons i mirades, trencar en bocins petits els mails sense electrocutar-se, aprendre a dormir amb el cap als peus. Enguany es presenta un curs curiós. Caldrà seguir consultant l’oracle de la tortuga per no perdre’s de nou.

20120829-002645.jpg

Cargol

27 Agost 2012 § 2 comentaris

Arrufar-se com un caragol quan no plou. Amb el temps desaprèn muscular les banyes i agafa agulletes quan sent un ruixat fora la closca. La serena li arriba a fer nosa i la humitat l’obliga a no moure’s per no córrer en terreny fonedís. Descregut, famèlic de fe, bàmbol com ell totsol, avui s’ha esbraonat quan ha sentit que arribava una riada. Era un malson en temps de sequera, però li ha bastat per veure un nigulet. Un doi com un altre, ha pensat, i s’ha posat a caminar.

20120827-232653.jpg

Dia mundial de la poesia

21 Març 2012 § Deixa un comentari

Un petit homenatge a un poeta mallorquí, les paraules del qual es tatuen a l’ànima i al pensament: Gabriel Florit i Ferrer.

Esperar

Esperar. Esperar com la terra espera la pluja,
i, treballant-ho, provar de fer renéixer l’esperança.
Riure’ns de les evidències i cercar, enfrontar la utopia.
Totes les utopies troben enderroc perquè, en realitat,
no han existit mai. Trescar, cercar desesperadament
els encerts, més enllà de qualsevol estadística negativa.
Avortar, ja! les estupideses estrictament col·lectives
i saber recordar ben bé, vegada i altra, un pic més,
que un error compartit per molta gent sols l’agreuja.
I lluitar. Congriar calls amb el contacte de l’eina.
Fem com si avui fos real la síntesi del nostre somni.
I recordar alhora que, Ca Nostra, com el solc, com l’aire,
no pertany a ningú, maldament creiem en ella
i la treballem. Ans a l’enrevés: com més nostra la sabem,
més creix també l’esclavatge que, sortosament,
ens imposa.

Dins Pols de Corc (Editorial Moll).

formes

26 gener 2012 § 1 comentari

Tenir el passat ancorat entre megas de línies. Buscar-ne els quadrants per fer-ne un mapa. Desxifrar que al final tot quadra en triangles i que el resultat són batecs antics díficils d’encabir en la vida de cercles concèntrics. La vida és una figura geomètrica distingida, o el que és el mateix, passats que fan voltes en línia recta.

*Descobrint formes, trobes artistes: Ellesworth Kelly
* Amb la bso, sempre trobes records.

jo confesso

19 gener 2012 § 1 comentari

Encara no he pogut retirar el llibre de la tauleta de nit. Després d’aquests mesos –dos per llegir-ne la meitat, i una setmana per devorar-ne l’altra-, el gruix dels fulls prims, m’ha acompanyat els somnis, insomnis i altres menesters. Ara m’enfronto al repte d’escriure unes quantes idees per no oblidar la sensació de plaer de llegir Jo confesso.

També m’he resistit un mes i mig a llegir el que deia la meva amiga Esperança al seu blog, perquè intuïa una sensació compartida, i volia haver acabat el llibre. I em sum a les seves paraules: “…una lectura que avui declar públicament que he donat per no acabada de llegir, perquè he arribat a la darrera pàgina, i al dramatis personae, però crec que no podré acabar-la mai de pair”.

El punt del llibre se m’ha quedat marcat a la pàgina 813, introducció del capítol VI, quan la cita apunta: “Tot el que temem ens és concedit (Hélèn Cixous)”. Probablement s’em concedirà el temor de sentir-me petita, pel fet de voler plasmar les idees d’un llibre gran immens. Per la mida, pels personatges, pels girs i giravolts.

L’autor domina l’art de l’acrobàcia literària: els creuaments entre històries perfectament connectats, sense gairebé ni una coma; la complicitat amb el lector a l’hora de fer la volta en la història a través de les veus, el llenguatge i el to (com aquella mà que t’acompanya en el ball del vals o en el salt dels patinadors de Calgary 88). Com un ballarí, el lector s’entrena a mesura va llegint per acabar dominant la pista i estar receptiu als diferents ritmes de la música. El ritme d’aquesta obra, per això, té un tempo a mig camí entre la nostàlgia i l’ai al cor que provoca al lector.

Evidentment, aquesta arítmia varia amb els personatges, cadascú destinat a remoure un o altre sentiment. El mal com a eix de la història està soterrat a cadascú dels personatges. Uns en forma de dolor, d’altres en forma d’herència, d’altres en forma de temptació.

No em sent en cor d’iniciar una altra lectura, qualsevol intent em porta a comparar des de l’essència a la superficialitat, i en surten perdent. Potser la millor manera, serà començar un altre clàssic.