‘Col·lecció particular’, d’Esperança Camps

25 Novembre 2012 § Deixa un comentari

Fa un parell de mesos havia de participar en la presentació de “Col·lecció particular” de n’Esperança Camps. Aquell dia em vaig trobar més a prop de l’asfalt que mai i no perquè volgués emmascarar els silencis de ciment. La meva participació va ser d’ànima, però les paraules que vaig escriure, han sobreviscut. Aquí van.

Des que vaig conèixer n’Esperança i les seves paraules, a Jutipiris, vaig entendre que darrera cada mot hi conviuen un gran coneixement de l’actualitat, juntament amb una veu realista, continguda i, qualque pic, punyent, que necessita explicar el que veu. I gràcies a aquesta visió de la realitat que té, estam aquí, per presentar l’actualitat en forma d’una col·lecció d’art plena de matisos.

Ambició, supèrbia, fonedissa de valors, Esperança Camps ha retratat una societat a partir d’un home dubtós o cagadubtes, com diu la mare de Xavier Moran. Una novel·leta que brolla com una font ufana perquè tot és bo de dir quan és tan clar i obvi (encara que no sigui ni fàcil d’escriure ni d’assimilar). Perquè aquest allau de paraules, teixides entre la veu del protagonista i les veus que li ballen al costat, no tenia més escapatòria que acabar amb un llibre tan compacte, blanc i demolidor com “Col·lecció particular”, editada per Moll.

Esperança Camps practica la veracitat en un moment en què els valors com la contrastació, l’ètica i la veritat estan patint una forta crisi. Tot ha estat un gran muntatge que ens han fet passar per ver i ens ha volgut fer trontollar. Amb València com a punt de mira, és fàcil trobar-hi el mateix modus operandi a la Mallorca d’en Matas, Bauzá i companyia. Esperança Camps ho sap i, a més, ho viu. Crec que els illencs que vivim fora de les nostres illes, compartim una dualitat permanent, que ens obliga a plasmar-la en qualsevol registre. N’Esperança té aquesta visió calidoscòpica i, amb la mar sempre a prop, observa críticament les realitats que envolten les seves terres: Menorca i València.

La novel·la de n’Esperança Camps és un d’aquells petits plaers que has de repetir de tant en tant, per no oblidar-te dels personatges contemporanis que han fet possible un canvi de valors en la nostra societat a base de construcció, manipulació i falsedat. Però, més enllà d’això, és una obra que un cop l’has llegida, et fa dir: “ho ha tornat a fer un altre pic”. Amb 140 pàgines i un sol paràgraf, li ha bastat per enganxar el lector a devorar paraula a paraula la novel·la i, el que és més important, l’ha fet posar en la pell del protagonista i de la situació. T’obliga a obrir els ulls de cop i a acabar la lectura amb el cor estret.

Des del punt de vista del lector, aquesta novel·la et fa entrar en la mateixa dinàmica que l’escriptora, és a dir, sents aquest “magma” que vessa i passa, a gran velocitat, dels dits de n’Esperança als ulls de qui ho llegeix. Inicies la lectura i te n’adones que ja comences a sentir aquest bolic a l’estómac que et fa entendre de manera gairebé absoluta la traïció, la covardia i la falsedat. Que et costa respirar perquè no pots parar de llegir i ets conscient que estàs en les mans de l’escriptora, que et fa sentir allò que vol que sentis. Per mi, això és un art!

Un dia n’Esperança me va dir que la poesia era molt subjectiva i que la senties o no la senties, a banda de qualsevol explicació literària o floritura estilística. Idò bé, jo pens que llegir n’Esperança és el mateix. La seva prosa t’atrapa, en primer lloc, et commou, en segon lloc i, finalment, et contagia i et fa actuar. I per actuar, cadascú ho fa a la seva manera: hi haurà qui reflexionarà, n’hi haurà que ploraran, alguns somriuran irònicament. Sigui com sigui, les seves novel·les no deixen indiferent. “Col·lecció particular” no n’és una excepció.

Segurament molts dels que esteu aquí coneixeu n’Esperança o heu llegit alguna de les seves novel·les, totes elles premiades. Els qui ja us heu endinsat dins la seva prosa, gaudireu de nou per aquest devessall de paraules que evoquen una realitat més propera que mai, però mantenint el to inquietant al qual ens té acostumat n’Esperança. Pels qui vos iniciau, el meu consell és clar: deixau-vos dur! L’obra de n’Esperança Camps i en concret, aquesta “Col·lecció particular” que presentam avui, vos sorprendrà per un vocabulari realista, aparentment inofensiu, que vos alterarà la respiració. El tempo que hi trobareu alterna frases llargues amb expressions curtíssimes que t’obliguen a devorar la novel·la i acabar amb ganes de més. Però tranquils, crec n’Esperança té moltes de ganes de continuar donant-li guerra al seu teclat! Així que, no ho dubteu a gaudir de la Col·lecció particular de n’Esperança Camps, no vos en penedireu.

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading ‘Col·lecció particular’, d’Esperança Camps at Metamorfosi de colors.

meta

%d bloggers like this: