Fragilitat

Ha passat una setmana i encara no he aconseguit donar forma aquesta fragilitat. De vegades té forma de despertar, d’altres de melodia de mòbil, també d’imatges de Gualba, de na kuka adormida damunt les seves cames, de kubala moreno manchon, quan sona el mòbil i es veu la imatge de la filla. De vegades no té forma i da igual, ploro igual, de la mateixa manera que a l’estiu suava quan feia calor. La fragilitat no té forma, però la seva ombra m’esquerda els llavis.